20.04.2024 - 21:40

Actualització: 20.04.2024 - 21:47

Voldria agafar totes les meves covardies, els meus deliris, les meves solituds, els meus abandons, els meus fracassos i les meves febleses com si fossin armes de combat.

I llançar-les a l’assalt del no-res d’aquest blanc de la pàgina.

M’enamoren aquestes formes breus sense desenvolupament on tot es converteix en esquema i suggestió.

Simples mosaics de trencadís lleugers i exquisits fets amb una pluralitat d’estils i un catàleg d’estètiques diverses.

Envitricollament i senzillesa es donen la llengua.

Simplicitat descarnada i una llibertat intensa marquen els camins de la claredat per un cantó i el sentit de l’el·lipsi per l’altre.

Una potència radical del tret que és subjacent a la mateixa gravetat.

Aquest art de la tensió i del llamp, viu com la fletxa d’un raig làser amb la seva capacitat de visió que arriba al més abscòndit de l’esperit.

Voldria conrear sempre aquest art dels petits no-resos, travessant amb una elegància discreta abismes de dolor als quals no vull donar la importància que no mereixen, però utilitzant aquesta forma d’escriure........

© VilaWeb