09.11.2024 - 21:40

Actualització: 09.11.2024 - 21:42

Passejava com un esperitat pels carrers del poble i l’aire estava pintat dels colors immortals de la terra banyada de la infantesa que em deixaven estormiat d’olors de romarinars en flor, de caminois fulgurants oberts entre l’herbei, de clares invitacions a les petites disbauxes de la canya de sucre i del corall vermell, del pal ensabonat i de les cucanyes on espenyava amb un bastó de tomar ametles olles de fang plenes de bobons i de tota casta de llepolies, que penjades d’un fil, explotaven en totes direccions i ens tapaven d’unes alegries menudeues males de dir.

T’hauria agradat que per parlar d’aquest dolor que no em deixa viure hagués començat així la descripció d’aquell somni entapissat de paraules planeres que encobeïen secrets i enigmes?

O t’estimaries més que contàs com mig despullat recorria aquella platja perduda, emboirada i deserta, amb els peus........

© VilaWeb