13.04.2024 - 21:40

Era un llenderada el que volies.

Agafar aquella era plena de porrasses florides i fer-la volar dins les profunditats abissals del teu esperit fins que les flors fossin negres, ben negres, i el mecmeremecs que les sostenien esdevinguessin les fletxes sanadores que martravessen el cor dels malanats.

De biaix no arribaràs al tall de roca que s’arremolina com el musell d’aquesta bèstia que duus dedins i voldries agafar amb les regnes fluixes.

No em parlis de delicadesa.

No estic per berbes.

Com puc fer tostemps un exercici d’irrealitat?

Tibar els mots de la tribu és un exercici inacabable i salvador que no m’ha ensenyat ningú.

Ai, tibadora de l’amor!

No t’acostis gaire a l’estany de les paraules!

És un femer, és una cucavela, és el suc del gallaret, és fer jutipiris, és ordi cremat, és salvació, és pantaix de l’ànsia viva, és gratitud, és la celebració, és la paciència en punt, és el........

© VilaWeb