13.01.2024 - 21:40

Actualització: 13.01.2024 - 21:44

Després de llegir aquesta frase de Proust tenc el paper en blanc, l’espai buit on sents el silenci, preparat per fer aparèixer el primer tremor, el primer relleu del que vol esser, la ditada primera de la carícia del desig verbal, la primera empremta d’una expressió germinativa, el rastre efímer d’un alè ressurrecte, la primera provatura d’una veu.

Recerc, experiment, contempl i m’hi complac en les diccions en veu baixa, en les tonades lleugeres, en els mots a cau d’orella, en les narracions que són fragments de cançó alada que s’escampa amb desordre, a la babalà.

La paraula és remembrança, i això és una forma d’embragar itineraris entre la por i l’enigma.

I mentre escolt un vent amarat de melodies i ritmes em pos a cercar les paraules en un........

© VilaWeb