16.12.2023 - 21:40

Actualització: 16.12.2023 - 22:54

Agrada que, posats a morir, sigui l’enemic que mati l’heroi. Però, tot sovint, no va ben bé així la cosa. Ho veiem ara a Gaza. I ja ho havíem vist abans. Passa que s’amaga la veritat (els teus són els que et maten) i, si bades, t’empasses la mentida (l’enemic és el culpable). Va succeir en el primer cas (dels tres) que veurem, el de la mort de Buenaventura Durruti (1896-1936), la icona anarquista, el revolucionari. Oficialment van dir que l’havien mort els terribles feixistes en un acte de guerra, el 19 de novembre del 1936 a Madrid. Però un dels testimonis, el xofer de Durruti, el mecànic català Climent Cuyàs, va dir, l’any 1993, al periodista Andreu Manresa justament el contrari: “El company Durruti estava molt enrabiat amb el seu centurió Bonilla per les destrosses a les vies de Madrid, perquè creia que era un sabotatge inútil als nostres propis interessos. Era a mitjan matí del 19 de novembre del 1936. En un moment de la discussió [Durruti] va alçar el fusell i va picar amb la culata l’estrep del nostre cotxe, es va........

© VilaWeb