"No hi haurà cap acord amb l'Iran tret que hi hagi una rendició incondicional", escrivia Donald Trump a Truth Social el 6 de març.

Tres mesos després, aquell missatge ha envellit molt malament, perquè lluny de rendir-se, l'Iran surt victoriós del torcebraç amb Washington.

I és que l'entesa signada electrònicament per les dues parts per frenar la guerra a l'Orient Mitjà desbloqueja els fons econòmics iranians, permet a Teheran vendre petroli lliurement d'immediat, no descarta que el règim dels aiatol·làs cobri peatge a l'estret d'Ormuz, i fa que l'Iran estigui més a prop que mai de poder desplegar un programa de míssils balístic que fins ara era anatema a Washington.

L'alto el foc permanent que també es desprèn del text, Líban inclòs, culmina una negociació que l'Iran celebra amb entusiasme.

El president del Parlament i principal negociador, Mohamad Baqer Qalibaf, assegurava que han obtingut amb escreix per la via diplomàtica tot el que pretenien aconseguir amb l'acció militar.

I si bé tot s'haurà de ratificar en 60 dies, la percepció post-signatura és que Trump ha claudicat.

La pressió econòmica interna ha acabat per fer agenollar el magnat novaiorquès, que ha vist estimbar-se els seus índexs de popularitat a mesura que el preu del carburant s'enfilava als Estats Units arran del tancament de l'estret d'Ormuz.

La base MAGA del president ha castigat l'aventura internacional d'un Trump que en campanya s'havia compromès a centrar-se en les angúnies domèstiques. L'Iran l'ha posat al seu lloc.

Això ha fet que Trump esgrimís la........

© TV3 i Catalunya Ràdio