La quarta visita en quatre anys de Pedro Sánchez a la Xina s'ha completat amb una jornada de contingut cent per cent econòmic per recordar-nos que és el segon PIB del món i, amb tota seguretat, la primera potència en ambició per imposar al món la seva capacitat industrial, tecnològica i comercial.

En ple desfici per multiplicar la producció de tot allò que la resta del món no té en tanta quantitat --terres rares-- o no fabrica --cotxes elèctrics i plaques solars--, Pequín es troba amb el regal d'un Donald Trump que retalla en universitats i recerca, que vol tornar a fabricar massivament cotxes amb motor de combustió, que nega el canvi climàtic, que captura presidents de països -Maduro-, que ataca l'Iran il·legalment, que vol arrabassar territoris autònoms d'estats europeus --Groenlàndia--, que té l'ull posat a Cuba.

És difícil, en aquesta conjuntura, no voler mirar a altres mercats emergents menys exposats o més resilients a l'abast de les polítiques disruptives de Trump. I la Xina és el més destacat.

Als anteriors presidents del govern sempre se'ls ha criticat, en particular des de sectors empresarials de l'estat, la insuficient presència i suport institucional a les empreses espanyoles instal·lades a la Xina.

Si Angela Merkel venia pràcticament cada any a la Xina, també els presidents francesos es trobaven anualment amb els líders xinesos. Els presidents espanyols venien menys i pocs dies.

Si els alemanys es feien acompanyar per tot el poder dels seus grans grups industrials o els francesos arribaven amb els Airbus sota el braç, l'economia espanyola poca cosa podia oferir a aquest nivell. Empreses del volum i la importància mundial d'Inditex no jugaven la carta de ser conegudes com a espanyoles per falta d'imatge de país.

Ara que Pedro Sánchez ve un cop l'any per reforçar l'empara institucional, és a dir, fa el que sempre s'havia reclamat a Madrid, el context polític el situa com una mena de sospitós aliat de la Xina a ulls de la premsa anglosaxona i també de la capital espanyola, on qualsevol moviment de Sánchez és interpretat en funció de la trinxera ideològica, amb una majoria de mitjans escorats a estribord.

La lliçó del mapa de Matteo Ricci

Aquesta visita començava dilluns amb una conferència a la Universitat de Tsinghua, una de les més prestigioses del país i de la capital, on han estudiat molts dels líders xinesos. El degà havia omplert l'auditori per a l'ocasió amb uns........

© TV3 i Catalunya Ràdio