La constitució de la República Popular diu que tots els grups ètnics tenen dret a l'autogovern. I a la Xina n'hi ha 56, inclosa la majoria han, la que comunament anomenem xinesos. Són el 91% dels 1.400 milions d'habitants.

A la Xina s'hi parlen centenars de llengües i dialectes. Però el text legal i la realitat són diametralment oposats. La persecució del poble tibetà, de les minories musulmanes del Xinjiang o la pressió sobre la cultura local a Mongòlia Interior han estat àmpliament i sòlidament documentades i denunciades per les ONGs les últimes dècades.

Són pobles amb molt poca població si es compara amb la majoria han i habiten regions molt extenses, amb una densitat irrisòria, però amb gran riquesa de matèries primeres en el subsol i, ara més que mai, també exuberants en terres rares, el petroli del segle XXI.

El Tibet, el Xinjiang i Mongòlia Interior han estat objecte durant dècades d'un procés de colonització han. Excepte a l'altiplà tibetà, on les condicions de vida són dures i hi ha pocs han, la colonització ha anat mot ràpida gràcies als incentius del govern central. A la Mongòlia Interior, la població originària no arriba al 20% davant el 78% de han. Al Xinjiang, són ja pràcticament tants com els uigurs, per sobre del 40% de la població.

Els colons reben diners per instal·lar-se i facilitats per muntar negocis. La convivència no és fàcil i han esclatat onades de violència contra els han. El 2009, els uigurs van anar a cop de matxet contra els privilegis per als colons.

La resposta de Pequín va ser extremar el desenvolupament de tot un sistema d'internament en camps de concentració-reeducació per a fins a un milió i mig de uigurs, segons l'exili d'aquesta comunitat musulmana.

Davant les denúncies de les organitzacions prodrets humans, la Xina va negar inicialment el programa d'internament per canviar de discurs al cap d'un temps i sostenir que es........

© TV3 i Catalunya Ràdio