Creat: 21.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 21.04.2026 | 05:37

Som una cova on encara ressonen/ veus familiars d’un pretèrit remot”, escrivia Pere Pena fa una dècada al primer poema de Tanta terra. “Som fragància que arriba d’un jardí immemorial, la sentor de la terra amerada de síl·labes./ En cadascun de nosaltres perdura/ l’olor de nen obrint un llibre nou”, deia cap al final del llibre, com un cercle que es tanca. Ja fa dotze anys d’aquells versos. Pena havia escrit una dècada abans un altre poemari memorable, Plom a les ales, amb què va guanyar el Vicent Andrés........

© Segre