Creat: 09.09.2026 | 05:35

Actualitzat: 09.09.2026 | 05:35

Les nacions, quan deixen de saber cap on van, tendeixen a mirar-se massa al mirall. El postprocés ha tingut alguna cosa d’això: recompte de forces, inventari de renúncies i obsessió per certificar si l’independentisme era viu, mort o havia anat a fer un tomb. Ara es diu que torna. Però perquè una cosa torni abans ha d’haver marxat, i no és evident que aquí marxés tothom. Es va desinflar un cicle polític. Mentrestant, entitats i col·lectius continuaven fent país i sostenint la llengua contra la inèrcia i les opressions estatals. No tota continuïtat nacional passa per les urnes.

Ara ha aparegut un fenomen més visible i ambigu. Una certa catalanitat torna a circular sense demanar disculpes: pel Barça, l’escena musical, les xarxes, la nostàlgia televisiva i aquell marxandatge que converteix una paraula bonica en català en una bossa de tela. Pol Viñas, a VilaWeb, n’ha fet una crítica severa: si es trenca el lligam amb la història, la........

© Segre