Creat: 11.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 11.04.2026 | 05:37

Durant aquestes darreres hores, si no ha sorgit cap contratemps, la nau Orion de la missió espacial Artemis II hauria d’haver aterrat a l’oceà Pacífic després del seu viatge per la Lluna amb quatre astronautes. En cap moment l’han trepitjat, sinó que l’han orbitat. El que sí que han aconseguit és fer el vol més llunyà a l’espai mai fet amb humans dins, i també han pogut observar per primer cop la superfície del satèl·lit des del seu costat fosc. Segons sembla, l’allunatge es deixa per a una missió posterior. Em fa rumiar molt que hagin passat quasi seixanta anys i no hi hem tornat. La idea de volar fins a la Lluna, rodejar-la i tornar sense baixar-hi ja l’havia desenvolupat al segle XIX l’imaginatiu i fascinant Jules Verne a les novel·les De la Terra a la Lluna (1868) i Al voltant de la Lluna (1869). Pels tintinaires com jo, que hem gaudit de les edicions catalanes dels àlbums d’en Tintín traduïdes per Joaquim Ventalló, molts hem estat conscients de les coincidències entre el còmic i la realitat. Rellegir avui Objectiu la lluna (1950) i Hem caminat damunt la lluna (1953), dibuixats quasi vint anys abans de l’arribada de l’home a l’astre, et dona una idea del meticulós treball d’investigació previ que havia fet Hergé i amb quina exactitud va preveure les circumstàncies d’un viatge espacial. En els dos autors, tant amb Verne com a Hergé, la trama està repartida de la mateixa manera. Al llarg de la primera aventura s’expliquen amb tota mena de detalls i rigor (imaginari, però també científic), els preparatius del viatge, i en l’aventura següent es narren les peripècies i el final de l’esmentat viatge. Tecnològicament, el belga Hergé ho va encertar més que el francès Verne. Però en el cas de Verne, ho clava quan ens afirma que els primers a arribar a la Lluna serien els americans, i des de Florida. Desitjo que la missió espacial hagi estat un èxit. No hauran pogut veure l’única bandera que s’hi va posar el 1969, l’americana dels Estats Units, com tampoc la de Sildàvia de Tintín. Armstrong va fer una cosa que mai no va fer l’expedició d’Hergé. Aquella expedició tintinaire no va clavar cap bandera a la Lluna perquè era una expedició que representava la humanitat en tot el seu conjunt. Amb simples exemples com aquest, continuaré —un cop més— preferint la ficció a la crua realitat.

© Segre