Creat: 10.07.2024 | 05:30

Actualitzat: 10.07.2024 | 05:30

A tots els pobles n’hi ha un. Pot ser un banc de fusta o ferro, un tros de pedra més o menys còmoda o un cercle improvisat amb les cadires de cada casa. I en diuen el banc del “si no fos”. Recordo que, de ben petita, la padrina m’expliqués per què se li va trobar aquest encertat nom. La gent s’hi asseu i comença un reguitzell de lamentacions. Si no fos per la cama, si no fos per l’espatlla, si no fos per la ciàtica, si no fos perquè no hi sento.. queixar-se de tots els mals, sabent que els propis........

© Segre