Creat: 11.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 11.04.2026 | 05:37

La República, massa sovint, l’hem evocada com un gran horitzó polític, com una meta solemne o com una promesa pendent. Però si es vol que continuï sent una idea útil i transformadora, hem de tornar a fer-la visible en la vida concreta de les persones. La República no és només una estructura d’Estat —que també!—, és una manera d’entendre la política, les institucions i el país. És una manera de governar i, sobretot, una manera de servir.

Això és el que simbolitzen els Premis Víctor Torres i Victorina Vila. No són només un reconeixement. Són una declaració de principis. Porten el nom de dues figures que expliquen dues maneres complementàries de construir República: d’una banda, el compromís polític, la resistència, la coherència i la idea de govern del Víctor; de l’altra, l’educació, la cultura, el teixit social i la transformació silenciosa de la societat de la Victorina.

Entre tots dos hi ha un model de país i un model de ciutat: Lleida. La República no és només una institució: és política, però també és vida. I és des d’aquí que, amb motiu de l’11a edició dels premis, he volgut donar contingut al concepte que lliga República i municipis, República i plaça, República i escola... En definitiva, República quotidiana.

Parlar de República quotidiana és parlar de valors republicans, però sobretot de valors aplicats. Perquè allò que ens diferencia principalment en una ciutat no és només l’objectiu pel qual treballem —de vegades, i tot sovint, els objectius poden ser inicialment compartits—, sinó com governem i per a qui ho fem. La llibertat, la igualtat d’oportunitats, la solidaritat, l’equitat, la justícia social o el bon govern no poden ser només paraules; han d’impregnar cada decisió. La República comença quan els valors es converteixen en polítiques al servei de tothom.

Però també és parlar de govern. Perquè sense capacitat de governar per a tothom no hi ha transformació possible. Des dels municipis, la República es construeix acumulant sobirania, exercint poder democràtic, ampliant l’autogovern i posant les institucions al servei de la ciutadania per garantir més drets i més benestar.

I això, a Lleida, es concreta en àmbits molt clars.

En primer lloc, l’habitatge, perquè sense un sostre digne no hi ha llibertat real ni projecte de vida possible. En segon lloc, l’activitat econòmica, l’ocupació i el comerç local, perquè una ciutat amb dinamisme econòmic és una ciutat amb més oportunitats per a la seva gent. En tercer lloc, la mobilitat, l’espai públic, la seguretat i la convivència, perquè el dret a viure en una ciutat amable, segura i ben connectada és també una forma de democràcia. En quart lloc, la cohesió, construïda des de la llengua, l’educació, la cultura i l’esport, perquè sense comunitat no hi ha país. I, finalment, la recuperació dels barris i uns serveis públics dignes per a tothom, perquè no hi pot haver ciutadans de primera i de segona segons on viuen.

Això és la República quotidiana: fer que la política es noti en la vida de la gent. Governar millor per servir millor. Fer que la ciutat sigui més justa, més digna i més cohesionada.

Però no partim de zero. Venim d’una tradició que va de Macià a Companys, d’Irla a Tarradellas, i que ens recorda que la República s’ha construït sempre des de baix, des dels municipis, des de les classes populars, des de les trinxeres, des de l’exili i des de Catalunya.

I Lleida ho sap bé. La ciutat dels Torres, Perenya, Godàs i tants altres. Una ciutat conquerida i reconquerida, castigada, oblidada i massa sovint silenciada. Però també una ciutat que no s’ha resignat mai.

Tenim l’oportunitat de fer un pas més. De construir una Lleida que deixi de lamentar-se i comenci a decidir. Una Lleida amb ambició, amb autoestima i amb capacitat de liderar el seu futur. Perquè la República no s’espera. La República es construeix. Cada dia.Des de cada barri. Des de cada decisió. I només hi ha una manera de fer-ho possible: governant per transformar i servir millor a la ciutadania, sense oblidar —ni deixar mai de treballar— amb la mateixa força i amb la mateixa intensitat per una Catalunya justa i per uns Països Catalans lliures.

© Segre