Creat: 23.06.2026 | 05:37

Actualitzat: 23.06.2026 | 05:37

El discurs no reflecteix la vida: la constitueix. Qui controla el discurs controla l’esdevenir col·lectiu. Aquesta no és una tesi de filosofia del llenguatge –és la clau exacta per llegir el que va succeir a Catalunya els dies 9 i 10 de juny de 2026, quan el papa Lleó XIV va visitar la Sagrada Família i Montserrat i, abans que posés el peu a Barcelona, la batalla pel control del discurs ja estava oberta.

La pregunta sobre en quina llengua parlaria el pontífex no era logística. Era la pregunta fonamental: quin poble crearà el discurs papal? La litúrgia no descriu una comunitat de fidels, la convoca. En nomenar-la, la fa existir d’una manera determinada. Quan es va saber que el Papa parlaria en castellà durant la benedicció de la Torre de Jesús, la indignació no era sentimental: era el reconeixement lúcid que aquell castellà hauria constituït, davant de quaranta mil persones i les càmeres de mig món, una Catalunya sense llengua pròpia. Un poble sense discurs propi és un poble que no es posseeix a........

© Segre