50 anys més donant pel sac
Creat: 14.04.2026 | 05:36
Actualitzat: 14.04.2026 | 05:36
Arreu: La millor seguretat és més educació, respecte al dret internacional i als drets humans; democràcia amb pau, justícia i llibertat. Mantellina, nicab i burca és més discriminació i esclavisme que no pas religió amb llibertat! Nogensmenys, el 8 de gener del 2025, a Madrid, al mateix Auditori del Museu Reina Sofia, on se celebrà el primer acte de la inauguració de la campanya de “memòria democràtica”: España: 50 años en libertad, en l’idioma original, i commemorant l’efemèride dels 50 anys de la mort del dictador Franco, ja el mateix Felip VI s’excusà per no voler-hi peres per estar-hi present, i això ja diu molt del paperot que representa la monarquia en tota aquesta època de Transició, i no pas democràtica com es vol fer creure ara amb la desclassificació d’alguns papers del cop d’estat del 23-F del 1981. Per acabar-ho d’adobar, el seu pare i rei emèrit, fugit per l’Orient (el dels seus rics amics emirs, no pas el dels generosos Reixos) des de l’agost del 2020 (sobretot per por a les denúncies d’“amoroses amistats” junt amb diners no declarats a Hisenda, alguns ja regularitzats i perdonats però il·legalment, ja que l’Agència Tributària li ho havia notificat abans, i d’altres d’amagats encara en paradisos fiscals) s’ha apressat a publicar, aquest passat 5 de novembre, primer a França (un mes més tard a Espanya), les seues memòries, Juan Carlos I de España: Reconciliación. On ell, molt satisfet i també dolgut, hi declara: “He dado la libertad a los españoles, instaurando la democracia...” (quan el cop d’Estat del 23-F del 1981 va ser un intent, i en nom seu, de tornada al franquisme); “los catalanes cometieron una especie de golpe de Estado en 2017...” (quina diferència amb el seu! ni un tret al Parlament! però pagant car tanta mentida amb presó i exilis, amb infames acusacions per rebel·lió, sedició, terrorisme i malversació; quanta ignomínia! Des del 2010 i abans, només grans manifestacions pacífiques pel dret a decidir el futur de Catalunya, i aprovat per majoria parlamentària catalana i independentista; primer com a consulta el 9-N del 2014 i més tard com a referèndum d’autodeterminació l’1-O del 2017); i on, encara tot orgullós, també hi ret un reconeixement al mateix dictador del Franco quan el tracta com un pare i exalta la llarga duració de la seua dictadura (on l’exaltació a un dirigent del franquisme està penalitzada a l’article 35 de la darrera Llei de Memòria Democràtica, del 19 d’octubre del 2022, com qualsevol element que hi faci referència, com la sempiterna “Fundación Nacional Francisco Franco” que paradoxalment encara no està prohibida, com altres organitzacions falangistes semblants, després de “50 anys de llibertat” i de la mort de l’infame protagonista però no pas de la seua doctrina, sinó reviscolada i blanquejada!). Tot això, coincidint amb l’efemèride que el passat 22 de novembre també va fer 50 anys de la seua proclamació com a rei d’Espanya (ja havia estat dos cops suplent com a Cap d’Estat del franquisme (finals de primavera del 74 i tardor del 75) abans de la mort del dictador i genocida del Franco). Clar i català: la monarquia borbònica ve d’arrel franquista, reimposada ja des d’abans de la CE del 78; i no pas votada en referèndum. Per tant, és inconstitucional dins la mateixa Constitució espanyola. Quina flagrant contradicció que invalida la mateixa Constitució! Parafrasejant Joan Sales (1912-1983), patriota i escriptor de la gran novel·la Incerta glòria, on relata la presència del mal en el món i en l’home a través de la Guerra (in)Civil i postguerra, avui continuaria alliçonant-nos així: “50 anys més donant pel sac als catalans si no deixem ja de fer l’imbècil.” També commemorant el gran referent del Lluís Llach, de la “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” del “Gener del 76” al 2026 amb “Llibertat, Amnistia i Independència”; puix “el poble unit mai més serà oprimit”, recordant La gallineta i L’estaca i ara ratificant la DUI! Justícia, llibertat, pau, amor i dret internacional a l’amnistia i a l’autodeterminació, a la gent de bona voluntat, inclosos presos (cas Hasél) i no amnistiats (com MHP Puigdemont). Contra tot imperialisme i opressió vers dissidents i migració; aquí, a Ucraïna, Palestina, Veneçuela, EUA, Israel, Iran i arreu. Amén!!*!!
