Qualsevol que doni una ullada a nous edificis de les urbanitzacions més cotitzades constatarà que sovintegen, cada vegada més, les cases o xalets que s’han aixecat a partir de construcció modular industrialitzada amb una estètica moderna que agrada. El seu sistema constructiu s’ajusta als requisits contemporanis. Un procés més ràpid, sostenible i, probablement, més econòmic, sobretot si els terminis d’execució són àgils. Catalunya i, en especial, el Bages ha estat el principal motor de la construcció modular. Josep Tragant, fundador de Constructora d’Aro i Compact Habit, que ens va deixar fa quatre anys, va ser un avançat als seus temps. A principis d’aquest segle la família Tragant, amb l’acompanyament de bons professionals del sector, va demostrar que a la gran nau de Cardona es podien construir amb totes les garanties, mòduls de formigó que, com si fos un trencaclosques, es podien apilar i unir d’acord amb les mesures i necessitats que hagués previst l’arquitecte. D’aquest polígon industrial en van sortir els mòduls que es convertirien en habitatges; residències d’estudiants, com la ubicada a l’avinguda Universitària de Manresa; espais hospitalaris i fins i tot un dels millors càmpings del país. Com tothom, aquesta empresa va patir les conseqüències de la gran crisi financera, però quan la situació econòmica va revertir, molts focus es van tornar a posar en la construcció modular industrialitzada. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, va encarregar a la constructora bagenca un edifici de 8 plantes amb un total de 45 habitatges. Al cap d’11 mesos i una setmana, de l’encàrrec, el gener del 2025, el nou bloc estava enllestit.

La construcció modular mereix tot el respecte i consideració. Arreu hi ha edificacions robustes i atractives aixecades a partir de contenidors marítims metàl·lics. Arquitectes, institucions i els mateixos usuaris els han lloat. En els darrers anys neixen constructores que, poc o molt, també es fan un forat al mercat. En tot el procés es minimitzen els riscos laborals. Les condicions de treball per a qualsevol professional poc tenen a veure amb les que coneixem a les obres tradicionals, exposades a les inclemències meteorològiques.

La industrialització, en major o menor percentatge, és present a tot el que té a veure amb l’edificació. Molts elements arriben a l’obra prefabricats. No és igual que la modular, però és un pas endavant que fa més àgil l’obra. El sector evoluciona i és dinàmic. Davant de formes constructives cada vegada més ràpides tenim les administracions públiques que s’adormen en un país amb dos milions més de ciutadans i moltes famílies vivint en infrahabitatges. Si més no a les comarques d’incidència d’aquest diari tocaran les campanes quan l’Estat o la Generalitat es converteixin en promotors d’habitatge públic. Fins ara, tot el que veiem és de promoció privada.

La innovació ha penetrat amb força al sector de la construcció. Anys enrere s’habilitaven escoles amb mòduls, però el seu condicionament sovint no era l’òptim, especialment en aïllament i climatització. Segurament, per això, com a edificacions provisionals, se’n deien barracons. Actualment, moltes de les noves escoles, es construeixen amb sistemes modulars industrialitzats, ben acabats, més o menys, com moltes de les cases i xalets que veiem en urbanitzacions vip. I aquell que d’això dir-ne barracons és faltar a la veritat.

© Regió7