Posats a badar, podem fer amb una mica de repàs, no a la prehistòria de la psiquiatria, però que encara no ho sembli pel contingut, no gaire llunyana. Bado en l’època de la postguerra (in) civil espanyola quan, com que no es podia dir: «visca Catalunya Lliure», en l’entorn familiar dèiem: «visca Catalunya 400 grams», recordo que a Catalunya 400 grams equivalen a una lliura, i amb la pronunciació de la Catalunya Central, en dir-ho, doncs sona igual. Perdoneu l’exposició simplista, però els efectes de la calor no respecten a ningú.

En aquells temps sense cap mena de medicació per manegar els trastorns mentals greus, ni els lleus si és que n’hi ha........

© Regió7