De sempre, doncs, he mantingut que la pràctica diària de l’exercici de la professió, és com tenir una finestra al món i que dona la possibilitat de conèixer realitats diferents. Per tal de valorar a cada persona, cal explorar i conèixer el seu entorn, la família, les aficions, el treball, la seva educació i aprenentatge i, per sobre de tot, conèixer el seu dia a dia. I, a fe de Déu, que s’aprenen moltes coses i lliçons de vida; un bon pilot de vivències, d’emocions, d’esperances i desesperances, il·lusions i frustracions: un conjunt de lliçons que no fan pas badar, ans al contrari, a l’escoltar toca aprendre.

Aquest preàmbul ve a tomb perquè fa unes setmanes, atenia una persona que em va expressar el seu disgust i malestar pel fet........

© Regió7