Quan arriba el mes de juny em fascinen els camps de blat a punt de collir. I mentre això no arriba, el paisatge esplèndid i ufanós en groc lluent com totes les coses quan són a punt d’esclatar és un clam al sol, a l’optimisme, a l’alegria infinita, a l’abundància del blat, aliment sagrat, que trobo que venerem poc i al que només ens encomanem, com passa amb tot, quan és escàs. Quan el cereal manca, vol dir que manca de tot. Aquests dies, en trajectes habituals, li dic enganyo al navegador del cotxe i faig veure que no sé anar als llocs – als puestus que dic jo – i que em dugui per la ruta més llarga. És així que aprofito trajectes de feina d’estiu per perdre’m per carreteres de perdre’t i que et duen vora........

© Regió7