El nou Guimerà de Manresa encara no està acabat i tothom en parla, però no del carrer sinó dels arbres. He anat a mirar-me’ls. D’entrada no hi he vist res estrany, però resulta que són holandesos, vull dir que venen dels Països Baixos, però aquest detall, a cop d’ull, no ho saps. Quan veus un arbre no saps d’on ha vingut llevat que li demanis, és clar, i si llavors l’arbre et respon, arrencaràs a córrer. Però això ho deixo per un altre article. Els arbres del carrer Guimerà no parlen tot i ser holandesos i és una llàstima perquè els faria la pregunta clau, la que tothom es fa aquests dies: Per què sou holandesos? I aquest és, lectors, el gran tema. L’Ajuntament ha comprat arbres holandesos pel carrer Guimerà. Uns quants, no pas tots, i els ha comprat a Països Baixos perquè aquí, diuen, no se’n fan com aquests. Això darrer ho sé no pas perquè jo hi entengui un borrall d’arbres sinó perquè el regidor Huguet, regidor dels arbres i altres afers, fa dies que no para d’explicar-se el perquè. De vegades quan un regidor s’ha d’explicar tant és perquè alguna cosa grinyola. El cas és que el regidor ha explicat que no han trobat aquí arbres de la talla i la marca que volia i els ha fet dur directament dels Països Baixos, cosa que als vivers d’aquí no els ha fet gràcia. Gens ni mica. D’entrada, a mi tampoc. Penso que l’administració pública sempre que pot ha de donar exemple i donar feina i vida al teixit local. Hauria de ser una de les prioritats. El cas és que l’Ajuntament s’ha “saltat” els venedors d’arbres d’aquí i els han comprat, no sé si via Amazon, directament als Països Baixos. Sabent que l’administració és tan primmirada en els processos de compres m’agradaria veure el full de comanda. Només per curiositat. Després he descobert que el fet que els arbres siguin dels Països Baixos no vol dir que hagin nascut allà i que podria ser que fossin arbres nascuts aquí i enviats allà per fer la creixença. Com qui envia un fill d’Erasmus. A veure si al final resulta que els arbres holandesos no són tan holandesos. Tot plegat no m’ha semblat massa canònic i trobaria més apostòlic confiar en els nostres professionals d’aquí i comprar-los a ells que potser és la millor manera de plantar llavor i ajudar els vivers d’aquí. Però clar què sabré jo? Després va venir l’humorista Peyu i en llegir la notícia li van saltar els ulls. Però clar, què sabrà ell? I mentre me’ls miro em demano i ara un d’aquests arbres no es troba bé o necessita qui sap què, llavor haurà de fer venir el jardiner dels Països Baixos? I me’ls miro i penso que, al capdavall, i després de tot l’enrenou, francament, me’ls imaginava més grans els arbres holandesos. Ai que potser no calia ficar-se en aquest jardí.

© Regió7