El Bages està experimentant un canvi de model en la gestió de residus i ho està fent a una velocitat significativa, especialment durant els darrers dos-tres anys, amb l’objectiu d’augmentar un índex de reciclatge que, durant la darrera dècada, ha passat de les 18.300 tones ben separades de residus del 2015, a les més de 27.000 tones l’any 2024, segons les dades del Consorci del Bages per a la gestió de residus.

Vist amb perspectiva en xifres, l’evolució és positiva i si els resultats són els que són ha estat gràcies a l’aposta continuada per un model de la recollida selectiva en origen que necessita d’un ciutadà conscient i que es faci responsable dels residus que genera. Els nous models d’alt rendiment, amb sistemes com el porta a porta el de contenidors tancats, s’imposen com el camí a seguir per tal de reduir al màxim el volum de la fracció resta.

En general, als humans ens costen els canvis; ja sigui per mandra o per tossuderia. Sempre esperem a darrera hora i, malauradament, acabem passant per l’adreçador quan ens toquen la butxaca. Diversos ajuntaments del Bages, estan deixant o deixaran enrere l’aportació voluntària tradicional als contenidors oberts per implantar el model de contenidors tancats. I la transició no està sent exempta de polèmica.

Ja poden fer xerrades, campanyes a les xarxes socials, bustiades o habilitar punts d’informació per tal de facilitar al màxim la transició; quan arriba l’hora de la veritat, tot son queixes i mostres d’incivisme.

L’adopció d’aquests nous sistemes segueixen la lògica d’aplicar taxa de residus que, més enllà de cobrir el cost del servei, incentivin també la reducció i la separació en origen; aquests sistemes es basen en pagament per generació i pagament per participació o, dit d’una altra manera: que qui contamini, pagui. Es tracta d’aconseguir assolir un model de taxa justa en funció de la participació de cada usuari; i participar té el doble sentit de prendre consciència com podem reduir els residus que generem en funció dels nostres hàbits de vida, per una banda, i de separar correctament els que generem, de l’altra, per afavorir al màxim el reciclatge.

Des del 2018, Europa obliga els seus estats membres a complir amb l’objectiu que, el 2035, només es pugui dipositar en abocador un màxim del 10% dels residus municipals. A més, a partir del 2030, introduirà restriccions a l’abocament de residus aptes per al reciclatge o altres formes de valorització. La Comissió Europea va advertir ja el 2023 que Espanya era un dels estats en risc de no complir l’objectiu de residus municipals.

L’horitzó és claríssim: el nou contenidor tancat no és només control, sinó una eina per fer efectiu el principi de separar millor, abocar menys i pagar de manera més vinculada al comportament real. I els qui no ho vulguin entendre ara, ja ho entendran quan s’hagin de rascar la butxaca.

© Regió7