Porto uns mesos que la mort em persegueix com una gota malaia i m’ha deixat la vista enlleganyada i tot es veu deformat com si visqués en una realitat paral·lela. I només vull que aquesta etapa, durant un temps, que voldria molt llarg, s’aturi per tornar a veure les coses de forma nítida, per sentir l’ara i aquí i no pas l’ahir i la malenconia. Desitjos, il·lusions que els humans ens hem de fer perquè de vegades digerir les coses és molt complicat.

Per això la diada de Sant Jordi em va anar molt bé. Vaig decidir fer festa i està amb els meus tanta estona com va ser possible, passejar pel Passeig, la plaça Sant Domènec, el born, la Plana, el carrer Urgell....per tot arreu on alguna llibreria tingués les portes obertes, i fer-ho al matí i al migdia quan hi ha menys gent i es passeja agradablement i pots badar i badar. Mirar les paradetes d’estudiants, dels defensors dels animals, de les organitzacions polítiques... Un dia de ciutat, de manresans i manresanes que ens retrobem. I així em va anar passant el dia i la tarda, i cap a les vuit vam anar treure el cap a la Plaça Valldaura, on la gent del Sielu organitzava una festa, amb els geganters de la ciutat, entrepans i música, molta música. Hi va anar a fer cap gent d’edats ben variades, molta encara amb els llibres i les flors al damunt.

Una molt bona manera d’acabar un dia que és especial per la gent que vivim en aquest país nostre entossudit en veure fantasmes per tot arreu, acomplexat. Aquesta diada està molt bé. Fixeu-vos-hi si n’està de bé que el llibre més venut de ficció en castellà és el d’Eduardo Mendoza, que aquests dies de gira comercial va generar malestar amb unes declaracions que van provocar propostes de boicot. Doncs mirin: la gent ha comprat el llibre perquè el vol llegir, independentment de les seves opinions.

A mi el dia d’ahir se’m va posar bé. Em va treure les lleganyes, em va tornar a acostar a la vida i a acceptar-la com és i, vaig constatar que el millor de la vida és gaudir-la mentre hi som, que deixar de ser-hi depèn molt poc de nosaltres. Mentre la pugui viure ho faré amb els que hi són, i amb els que ja no hi són també, perquè visqui ho faran amb mi. Molt bona vida,per a tothom!

© Regió7