Una ratlla al mar
Ara ja fa uns quants dies, el meu pare, amb un gest d’enyor i nostàlgia (senyal inequívoca que s’ha fet gran), ens va enviar la cançó de Manu Chao «Clandestino» al grup de whatsapp familiar.
Aquell àlbum, que porta el mateix nom que la cançó de què us parlaré, va ser la banda sonora de tots els nostres viatges familiars i rutinaris amb cotxe, l’any 98 0 99. Tant va ser així, que fa poc vaig descobrir, també al cotxe, aquest cop era el meu, i els acompanyants ja no eren........
