Des dels seus orígens, Catalunya ha viscut de forma natural l’arribada de persones procedents d’altres països i cultures, i cada generació ha hagut de construir el país a partir de noves realitats. Aquest ha estat un repte que, especialment al segle XX, ha preocupat pel risc de no poder integrar les noves fornades a la societat catalana autòctona. El 1976, Jordi Pujol recollia i actualitzava en el llibre La immigració, problema i esperança de Catalunya els seus pensaments i escrits des del 1958. Pujol va formular una resposta al fet migratori que ha marcat el pensament polític català contemporani. Deia que «és català qui viu i treballa a Catalunya i que amb el seu treball, amb el seu esforç, ajuda a fer Catalunya». Però hi afegia un matís essencial que no se sol esmentar: «(...) i que, de Catalunya, en fan casa seva, és a dir, que d’una manera o altra........

© Regió7