El 2010, fa 16 anys, el llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va presentar el Pla director urbanístic de l’Eix Transversal Ferroviari. I per això calia realitzar les reserves de sòl necessàries per al futur Eix. El 2006 ja es va dur a terme una primera consulta institucional als municipis i comarques afectats pel pas d’aquest eix. Aquell Pla preveia una línia mixta de mercaderies i de viatgers en alta velocitat que uniria, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i connectaria, així mateix, amb la línia d’alta velocitat a Lleida i a Girona; a més, hi hauria un ramal des d’Igualada a Martorell per a connectar amb les línies de mercaderies cap al Port i les de viatgers cap a Barcelona. El temps total del recorregut del traçat entre Lleida i Girona seria d’aproximadament 1 hora i 20 minuts.

Setze anys després, ha ressuscitat aquell projecte de tren transversal. L’actual Govern ha encarregat la seva actualització a Ifercat, empreses d’enginyeria i algunes institucions com els instituts Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Centre d’Innovació del Transport de la Universitat Politècnica. L’objectiu és transformar la Catalunya interior com a un dels grans eixos industrials i econòmics del país; i trencar la radialitat de la Regió Metropolitana de Barcelona. El projecte té una vessant de transport de viatgers entre les capitals de l’interior, ara només connectades de forma radial amb Barcelona. I en té una altra de transport de mercaderies, sense haver de passar pel front litoral absolutament congestionat.

El traçat discorre per l’exterior de les poblacions, al voltant de les quals es preveu el desenvolupament de nous centres logístics. S’inclouen també ramals d’entrada per al transport de passatgers a les poblacions i el desenvolupament del tren tramvia per satisfer la mobilitat local a la xarxa actual Adif-Renfe entre Manresa i Lleida. Tindrà un ample de via europeu, amb estacions de passatgers a: Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic, Santa Coloma de Farners, Girona. I una longitud de 300 km, dels quals són túnels i viaductes el 45 %. La inversió prevista per al total de l’obra és de 6.500 milions d’euros.

L’Eix Transversal permetrà evitar el pas de trens de mercaderies per la congestionada regió metropolitana de Barcelona. Servirà per afavorir el desenvolupament de zones d’activitats logístiques a la Catalunya interior. També per promoure el creixement i desenvolupament del Port de Barcelona, oferint una alternativa per a l’accés de mercaderies amb el ramal d’Igualada fins a Martorell. Crearà noves estacions per al transport de viatgers entre les estacions urbanes d’alta velocitat de Lleida i de Girona: Mollerussa, Vilagrassa-Tàrrega, Cervera, Manresa, Vic, l’Aeroport de Girona i també Martorell. Ubicarà grans estacions de mercaderies, especialment a les comarques del Pla d’Urgell, la Segarra i l’Anoia.

Fins aquí són les perspectives indicades en la nota oficial del Govern. És evident que és una obra que ja s’hagués d’hagut de fer fa molts anys, i per això sorgeixen alguns interrogants. El Govern en la seva nota afirma que “el constant creixement de Catalunya requereix noves solucions de comunicació i, per tant, una inversió en la millora de les infraestructures de transport. El ferrocarril és l’únic mitjà amb prou capacitat per donar resposta a les necessitats de mobilitat de Catalunya, tant de viatgers com de mercaderies.” Doncs bé, continuem immersos en el desastre quotidià de RENFE i ADIF que afecta a milions de treballadors i estudiants. Els diners d’Europa per al corredor mediterrani han servit per reforçar la radialitat de Madrid. Continua l’ample ibèric de vies, incompatible amb l’europeu. El TGV es va construir pensant en viatgers i no en mercaderies. I, fins i tot, els Ferrocarrils de la Generalitat, que sí que funcionen, no han construït cap kilòmetre més i encara circulen per amples no europeus majoritàriament.

Cal ser exigents, doncs, per tal que, abans que res, es resolguin els escandalosos retards d’inversió en les línies actuals. I això només s’assolirà si, acompanyant la transferència parcial de Rodalies a la Generalitat, es crea la Comissió de control i execució dels pressupostos aprovats, que a Catalunya sempre resta per sota del 50%, mentre a Madrid supera el 100%. I pel que fa a la capacitat inversora de la Generalitat, sense el traspàs del impostos a la Hisenda Catalana pactada per Marta Rovira i Salvador Illa, es continuaran posant pedaços pressupostaris de qui dia passa any empeny.

Amb tot, convindria que les comarques afectades pel futur Tren Transversal planifiquessin, amb temps, amb què volen i poden aprofitar-se’n. No fos cas que esdevinguessin només territori de pas. La logística de mercaderies és una opció bàsica, però cal pensar també en indústria, transformats agroalimentaris a peu de via, empreses de manteniment ferroviari, sinèrgies amb els aeroports d’Alguaire, Òdena i Girona....Pensem-hi amb temps.

© Regió7