De petit, al local de les Congregacions Marianes del carrer de la Mel, veia pel·lícules de l’oest, de Tarzán i de la Guerra de Corea. Hollywood filmava propaganda de les victòries contra els comunistes en el primer conflicte armat de la Guerra Freda (1950-53) amb un milió de coreans militars morts i tres milions de civils; i desenes de milions de desplaçats que apareixien en els NODOS de l’època. Devia ser per això que, a Euskadi sobretot, els desplaçats emigrants per motius polítics i econòmics d’Andalusia i Extremadura, rebien l’epítet de «coreanos».

Als anys 60 Corea tenia el nivell de vida de l’Índia, però després visqué un procés similar al Japó, seguit per la Xina. Des d’Europa es feien acudits sobre la tendència dels japonesos a fer males còpies dels productes europeus. Compràvem menys qualitat a menys preu. Abans d’acabar el segle passat Japó ja liderava els rànquings de qualitat. L’esquema es reproduí amb Corea que, des de fa temps, ja és el país de Kia, Hyunday i Samsung. I arriba a influir en la cultura digital juvenil. L’únic problema que afronten, com el Japó i la vella Europa, és el demogràfic, amb 0,68 fills per dona i taxes de suïcidi de les més altes del món.

Les recents eleccions a Corea del Sud han proporcionat la victòria a Lee Jae........

© Regió7