La mort d’Alan Greenspan als 100 anys convida a una reflexió sobre la gestió de la política monetària i el paper dels bancs centrals en l’economia moderna. Com a president de la Reserva Federal dels Estats Units entre 1987 i 2006, Greenspan va ser qualificat com un mestre. Però tal com va escriure Shakespeare, mentre que el bé que fan els homes queda enterrat amb els seus ossos, el mal que fan els sobreviu. No debades, la política monetària exerceix una influència decisiva sobre variables clau com els tipus d’interès, la inflació i l’activitat creditícia.

Greenspan va anunciar formalment el 1993 que la institució donaria menys pes als agregats monetaris com a guia per a la política monetària. Per a Greenspan, la tasca principal de la Reserva Federal no era controlar l’oferta monetària, sinó gestionar les expectatives dels participants en el mercat. Greenspan no disposava d’una teoria clara del cicle econòmic i el seu interès principal se centrava en l’observació constant de les dades i la manipulació de les percepcions dels agents mitjançant un llenguatge deliberadament ambigu. “Si m’heu entès és que no m’he explicat bé”, va arribar a afirmar en una ocasió.

Durant els anys noranta i principis dels 2000, Greenspan va guiar l’economia amb aparent habilitat. Però amb el temps s’ha qüestionat aquesta reputació. Una part significativa del creixement econòmic d’aquell període es va........

© Regió7