En estat d’alertes
Una botiguera es queixava l’altre dia de l’elevada crispació que d’un quant temps ençà nota en alguns dels seus clients. Més del que podia considerar-se habitual, deia. Potser només és una sensació, però el clima crispat es nota també en el vent que aquests dies fa espetegar persianes, renova involuntàriament el mobiliari urbà i remou el fullam com si s’hagués d’acabar el món. O alguna cosa així se’ns fa entendre quan el mòbil brunzeix com un condemnat perquè les autoritats competents ens recordin la nostra petitesa, la fragilitat de què estem fets. Potser és el so més adequat per a aquests temps........
