Em trobava esperant el meu torn a la tenda per resoldre qüestions del meu mòbil, els problemes típics de les noves tecnologies, cada volta més fràgils i menys consistents que fa uns anys. Per davant meu hi havia una parella de persones d’edat avançada, d’aspecte estranger i amb dificultats per fer-se entendre. No tenien ni fluïdesa ni domini lingüístic, ni del castellà i, per descomptat, encara menys del valencià. Tanmateix, la dependenta de la tenda, una jove molt desimbolta, els va atendre en un perfecte anglès, sense cap problema i sense cap tipus d’entrebanc, com si els coneguera de tota la vida. La parella semblava més relaxada en vore que hi havia algú que els podia atendre i entendre sense cap dificultat. En un temps prudent, van acabar. De sobte, era el meu torn. Vaig començar a exposar el meu problema i a mesura que parlava notava una cara d’estranyesa en la xicota que uns minuts abans havia atès amb tanta perfecció la parella anterior. Després d’uns instants, la xicota em va tallar. De seguida, em va advertir que no m’entenia. Gens ni miqueta. Em va deixar trasbalsat. Si uns minuts abans havia parlat amb........

© Levante