Miscel·lània albaidina, de Mª Luisa Pla Tormo. / L-EMV

Havia tingut sort amb el vent, però no volia temptar la sort i, no obstant l’agradable conversa i la companyia, em vaig alçar. Ella em va acompanyar fins a la porta de l’Aljorf. La moto ja estava a prop. Abans d’anar-se’n, però, obrí la seua bossa i tragué un paquet. Taxativa m’ordenà: “llig-lo, ja em diràs”. Em vaig quedar sorprès, clar. Ens acomiadàrem, vaig moure. Retorn. El vent seguia instal·lat dins el parèntesi, esgotat de bufar tantes jornades. A la vesprada vaig esgarrar el paper de l’embolcall.

Miscel·lània albaidina era, és, el títol; Mª Luisa Pla Tormo, l’autora. El primer impuls va ser deixar el llibre en l’arxiu mort, però vaig recordar el compromís amb la meua amiga i vaig seure disposat a fer-ne una lectura, com a màxim, en diagonal. No fou així, però. Qui tinga uns coneixements elementals d’història sap les línies grosses dels esdeveniments, dels avatars de la societat espanyola en el decurs dels segles. Ara bé, amb la lectura d’este llibre, allò que donem per suposat, per sabut, cobra vida, vida real, vull dir, inclús palpable quasi: el passat se’n fa visible, de manera que ens il·lumina i podem trobar millor la drecera correcta de les nostres passes.

Pose un exemple. En el capítol relatiu a la milícia obligatòria, referint-se al primer quart del segle passat i, basant-se en les dades de reclutament, es poden extraure conclusions importants:........

© Levante