Homenatge al rei Jaume I en Alzira en 2024 / Perales Iborra

El 27 de juliol de 1276 va morir a Alzira, entre Alzira i Algemesí de camí a Valéncia o a Valéncia -els historiadors i estudiosos no ho podem assegurar amb precissió i rotunditat ja que no s’acabem de posar d’acord- el fundador del regne de Valéncia, Jaume I.

Independentment de que l’òbit físic del monarca es produira a la capital de la Ribera del Xúquer o al Cap i Casal del regne, cosa que a la fi i a la cap té una importància relativa -la que cadascú li vulga donar- el ben cert i en això convenim la majoria, és que el rei com a rei va morir a Alzira. I això perquè a la ciutat del Xúquer, vila que va estimar molt i que visità amb freqüència, va ser on, procedent de Xàtiva, es va retirar en agreujar-se la malaltia que patia i perquè en ella va testar a favor dels seus fills, renuncià a la corona, combregà, s’acomiadà dels seus i va ser amortallat, vestint l’hàbit de l’orde del Císter, el mateix del pare sant Bernat, amb els anys patró de la vila, el mateix amb el qual es cobrien o revestien els monjos de Santa Maria de Poblet on definitivament volia que reposaren les seues restes i que esdevingué en panteó dels reis de la Corona d’Aragó.

Apenes dos anys després de la seua mort, complint els seus desitjos, el seu cadàver va ser traslladat des de Valéncia al monestir alçat a penes un segle abans prop de Vimbodí i de l’Espluga de Francolí, a la comarca tarraconina de la Conca de Barberà.

Figura clau en la història del poble valencià, el nostre rei per antonomasia va deixar una gran empremta no solament entre els qui el conegueren i tractaren sinó en moltes generacions posteriors que el van convertir en un mite.

Sobre la seua vida, sobre la seua obra, s’han escrit nombrosos........

© Levante