Si marxar és morir un poc, tornar és ressuscitar ni poc ni molt. Hi ha un abans i un després. Tornar a la plana, a Lleida ciutat havent respirat l’alè silent de les muntanyes i l’endreç curós de la natura, pot suposar un sotrac traumàtic. Riu-te’n tu del jet lag aeri! M’he trobat una ciutat poc acollidora, desendreçada, sorollosament caòtica. Tercermundista, Com per girar cua i tocar el dos com gossa que fuig. Tot d’una vaig rememorar una vetllada a l’escola representant Els bruts de Vallneta, una obra de teatre joiosament alliçonadora, i on els habitants de Vallneta, governats pel........

© La Mañana