Eth creishement dera poblacion en Aran ei constant. Enes darrèrs cinc ans an neishut 290 mainatges e an mòrt 338 persones. Se sonque compdèsse aguest factor eth creishement serie negatiu. En aguesti cinc ans eth moviment de persones que se botgen laguens der Estat hè que 2.875 persones de d’auti lòcs agen anat a víuer ena Val d’Aran e que 2.954 persones se n’agen anat d’Aran entà d’auti lòcs der Estat. Eth balanç seguís estant negatiu. Entre era gent que mòren e es que se’n van d’Aran entad auti lòcs der Estat supèren as nauvenguts, per neishement o per desplaçament intèrn. Èm cada viatge mens?

Eth darrèr factor que condicione eth balanç finau ei aqueri que vien a víuer en Aran des d’auti lòcs deth mon, d’enlà der Estat espanhòl e es que se’n van. Des que vien enes darrèrs cinc ans se’n compden 1.546 e se n’an anat, d’Aran entar estrangèr, 845. Ei a díder qu’en cinc ans i a un balanç de 700 persones de mès qu’an vengut de d’autes parts deth mon. Es origens majoritaris son Romania, Magreb e Sud-america.

Eth resultat ei qu’era poblacion aranesa a aumentat en cinc ans en 530 persones e era major part vien d’enlà der Estat. S’està produïnt un cambi der origen des poblants aranesi, s’està experimentant ua transformacion........

© La Mañana