Un club de futbol pot explicar molts trets identitaris d’un territori: la seva gent, els seus records, la manera com celebra, com pateix i com es troba. El Lleida fa dècades que explica una part de qui som.

Durant generacions, el club ha format part del paisatge sentimental de la ciutat i de molts pobles de les nostres comarques. El Camp d’Esports cada quinze dies. Les samarretes blaves. L’himne. Les converses dels dilluns. Els pares i mares que hi portaven els fills i filles. Els avis i àvies recordant partits, jugadors i ascensos d’un altre temps. El Lleida ha estat futbol, evidentment, però també memòria, sentiment de pertinença i una manera de sentir-se vinculat a una demarcació.

El que hem viscut ha estat dolorós, però també ens obliga a fer-nos preguntes que abans no ens fèiem. I ara tenim una ocasió extraordinària: pensar quin Lleida volem construir.

Aprendre dels errors, preservar tot allò que val la pena de la nostra història i fer un club millor. Aquesta vegada no ha aparegut un empresari per salvar........

© La Mañana