Paisatge de tardor al Camp d’Elx (7/11/2019) / Vicent Sansano

El proper dimecres 23 de setembre, a les 2.05 hores, arribarem a l’equinocci i deixarem enrere l’estiu per endinsar-nos en la tardor. Així ho estableix el calendari astronòmic amb la precisió immutable de les lleis que governen els moviments de la Terra. Després de l’estiu arriba la tardor. Com sempre.

Però aquest estiu no ha estat com sempre: temperatures per damunt dels 40 graus en diverses ocasions, nits equatorials i infernals, incendis devastadors a l’Europa occidental i cabals extraordinàriament baixos en alguns dels principals rius del continent, que han fet visible l’avanç de l’aridesa fins i tot a les regions centrals d’Europa. I tot plegat amb un enorme cost humà, amb milers de morts prematures a causa de la calor.

Fa unes setmanes parlava en aquestes mateixes pàgines de la ciutat dels cinc mesos d’estiu i de la necessitat d’adaptar les nostres ciutats a unes condicions climàtiques que ja no són les que coneixíem. Ara que l’estiu arriba oficialment a la seua fi, l’equinocci ens ofereix una bona ocasió per tornar sobre aquella idea des d’una altra perspectiva. Perquè una cosa és l’estació astronòmica i una altra, ben diferent, l’estació climàtica. El calendari no ha canviat; el clima sí.

L’equinocci és una certesa. La Terra arribarà al punt de la seua........

© Información