Protecció del «patrimoni arquitectònic»: límits, penúries, equívocs
Opinión | Peu de foto
Gaspar Jaén i Urban
L´edifici de Nuevos Riegos El Progreso, en la plaça de la Constitució d´Elx. / Áxel Álvarez
La manca d’evidència del concepte es troba ja en la mateixa designació imprecisa: quan a l’Estat espanyol es dictà la primera llei sobre el tema (1933), ho van anomenar «tesoro histórico-artístico», un nom que perdurà durant moltes dècades però que després semblà inadequat; quan jo estudiava arquitectura els primers anys de 1970 començà a parlar-se’n de «patrimoni artístic, arquitectònic i urbanístic»; i quan amb la democràcia començaren a promulgar-se algunes mesures de manteniment de la cosa passà a dir-se’n «bens culturals»; un ball de noms en menys d’un segle. I com sabem des de que Déu encomanà a Adam que li posés nom als animals i als vegetals tot just creats (Gènesi 2:15), el nom de les coses no és intranscendent. Així, els canvis de dir-li «tresor», «patrimoni» o «bé», dir-li «monument» (amb l’afegit de «nacional», «regional» o «local») o dir-li «edifici protegible» o «edifici d’interés» denoten una manca de convenciment en el valor o la idoneïtat de la cosa designada, un relliscament conceptual que es tradueix en l'escassa decisió i efectivitat amb el propòsit que se suposa que hi ha al darrere.
Un exemple meridià a Elx d’aquests dubtes i de la inoperància conseqüent de les institucions públiques en la conservació de la ciutat construïda el trobem en la situació que pateix des de fa dècades el cos que dóna sobre la plaça de la Constitució de l’immoble que fou de Nuevos Riegos El Progreso. El 1978 el Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Alacant publicà una petita «Guia provisional de arquitectura de Elx» redactada per un servidor. (Diguem entre parèntesi que la provisionalitat del títol del fullet -se’n publicaren quinze o vint, de «guies provisionals», referides a diverses poblacions de la província- feia referència........
© Información
visit website