Pont Vell cap al 1950, sense els casilicis barrocs de la Maredéu i Sant Agatàngel, arrasats entre 1936 i 1939 / Gaspar Jaén Urban

El 21 de febrer del 1936, divendres, l’endemà d’aquell dia fatídic per als bens artístics i arquitectònics d’Elx, un regidor socialista, enviat per l’alcalde, visità les esglésies cremades, el jutge municipal féu un informe de la situació dels temples i edificis assaltats (destinat al sumari obert per l’Audiència Provincial d’Alacant), i l’arquitecte municipal S. Pérez Aracil informà de l’estat de les construccions. En la postguerra, deu dones foren jutjades per un tribunal militar acusades d’haver provocat incendis. I això és tot el que sabem. Però la gran transcendència i la tràgica novetat dels fets desvetllaren la fantasia popular amb una barreja d’incredulitat, por i rancúnia, originant contalles fabuloses que han arribat fins a nosaltres, la més coneguda de les quals potser siga la que diu que en el darrer instant, com per un miracle, la imatge de l’Assumpta fou salvada de les flames i fou amagada en algun lloc desconegut.

Tanmateix, als llibres d’actes municipals on, com deia Ibarra, s’explica la gran història d’Elx, les referències foren escasses. Com si el que havia passat no tingués importància, cap regidor no s’hi referí mai clarament i directa a aquella destrucció massiva; tan sols es parlava de «luctuosos sucesos ocurridos en esta ciudad el 20 de febrero»; també s’aprovà, això sí, regalar un nínxol als familiars dels dos morts que hi havia hagut. Però la fàbrica dels temples havia quedat malmesa (un poc menys la de Santa Maria, que es pogué utilitzar com a garatge durant la guerra) fins el punt que als dos mesos el governador ordenà l’Ajuntament que prengués mesures per tal de garantir «la seguridad de las personas y cosas que se hallaban amenazadas por el estado de ruina inminente de los edificios Iglesias de El Salvador y San Juan de esta ciudad». L’informe de l’arquitecte municipal........

© Información