Opinión | Sense pèls a la llengua

Carles Cortés

Il·lustració -PIE-Tate Gallery (2005) Londres (acrílics llenç, 65 x 92), Antoni Miró.

El 2024 s’acaba; no és el meu objectiu fer cap balanç d’un any que per alguns haurà estat extraordinari, per altres terrorífic. Siga com siga, es tracta d’un moment per revisar si els objectius marcats quan vam canviar de dígit s’han acomplert o tot el contrari. Per la meua banda, us puc assegurar que el recordaré durant molt de temps, perquè cada anualitat que passa pel meu rellotge no deixa de sorprendre’m la quantitat de coses que vaig aprenent i sobretot el llast que va tenint el pas del temps. Retenir-lo i assaborir-lo és, sense dubte, un plaer infinit que vaig aprendre des de la meua infantesa. Així, de totes les entrades de Diccionari per a ociosos (1964) de Joan Fuster, en aquestes dates, ressalte la de «Rellotge»: la generalització dels rellotges portàtils ha transformat profundament la nostra percepció del temps, fent-lo més present i constant en la nostra consciència. Podem delimitar cada hora, cada minut, cada segon, de manera que prenem el sentit que cada fragment pot tenir en la nostra vida. Què som sinó productes d’un temps canviant i de les........

© Información