menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

La Festa d’Elx, en femení

11 0
29.07.2026

El descenso de la Mangrana. / Matías Segarra

Si al març era la Setmana Santa de Sagunt la que ocupava els titulars dels diaris i obria tots els noticiaris per la negativa que les dones pogueren participar en la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist tal com havia succeït ens els últims cinc-cents anys, ara és Elx la ciutat que posa damunt la taula el debat sobre el paper de la dona en la Festa pel veto que les xiquetes puguen ser cantores i representar els personatges femenins en el Misteri, una mostra deliciosa de teatre assumpcionista de la qual es coneixen manifestacions i textos des d’èpoques molt antigues. Novament ens trobem davant un exemple de discriminació i vulneració del dret d’igualtat quan l’evolució lògica i natural hauria de ser cap a la inclusió.

Fa poc, abans del canvi de patrons recent, va arribar a la Junta Rectora del Misteri un escrit de la Generalitat en què sol·licitava informació sobre aquest controvertit i espinós tema, i el Patronat va respondre amb un informe en què s’emparava en les particularitats del Misteri a l’hora d’explicar per què no hi ha xiquetes. El nou president executiu de l’ens, Juan Manuel Sabuco, defén seguir la tradició i mantenir-la com ha estat rebuda fins ara, entre altres raons perquè el reconeixement de la UNESCO del 2001 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat implica conservar la representació tal com ha arribat fins a l’actualitat. «Queremos mantener esa tradición de que los papeles de la Festa sean desempeñados únicamente por varones», va assegurar. Sosté que la responsabilitat del Patronat és mantenir la identitat de la Festa i protegir el llegat rebut en els últims cinc segles. «Estamos convencidos de que lo que estamos haciendo es lo mejor para el Misteri, que es preservar su esencia y su origen».

Al llarg dels segles d’existència d’aquesta peça dramàtica viva i única de la literatura catalana medieval hi ha hagut moltes modificacions que no alteren ni l’essència ni l’origen de la Festa. Per exemple, les diademes, que servien per a identificar perfectament cadascun dels personatges; abans tots els apòstols en portaven, però a partir de mitjan segle XX van considerar que els molestava i van decidir suprimir-les del vestuari. O els vestits, que segueixen la tradició romana però quan van encarregar-ne la confecció a una dissenyadora de TVE, com que no........

© Información