2007-2008: Quiròfan, oposició municipal al govern de Santi Vila i present al Congrés dels Diputats
Joan Puig i Francesc Canet durant la campanya per a les generals de 2008. / Marc Martí
Als primers mesos a l’ajuntament ja s’estava cuinant privadament allò que més endavant es concretaria per escrit: de les dues faccions del PSC, havia triomfat la partidària del pacte amb CiU. Els gestos de l’estiu eren significatius, sobretot en la renovació de càrrecs d’organismes en què l’ajuntament tenia representació. Especialment reveladora la designació d’un regidor socialista a la Junta del Patronat de l’Hospital, obviant la tradició que havia inaugurat Joan Armangué de nomenar el cap de l’oposició. Així, amb l’argument que "a l’oposició s’hi passa molt fred" (Pere Casellas dixit), a mitjan setembre es va signar el pacte entre CiU i PSC, que acabaria en un tripartit, en entrar-hi també el regidor d’IC-V, Richard Elelman. La primera decisió transcendent del nou govern va ser aprovar les dedicacions dels regidors. Veníem de dues dedicacions a l’etapa Armangué i ara, dels 13 regidors de l’equip de govern, 8 en percebrien alguna: exclusiva i/o parcial. Ens vam quedar sols votant en contra d’unes retribucions que suposaven mig milió d’euros.
En aquells moments, jo veia el pacte com una continuïtat de l’etapa Armangué, però en part em vaig equivocar: no vaig valorar prou la capacitat de maniobra i de canvi d’opinió sense miraments que caracteritzaria l’evolució política de Santi Vila, el nou alcalde. Sempre m’havia comentat que l’independentisme no era "modern", però les circumstàncies el van portar a ser conseller en un govern sobiranista, que li va provocar maldecaps (pintures de Sixena) però també un modus vivendi a l’empresa privada com a gestor. Avui dia (juny de 2026) políticament viu a l’òrbita del Govern del PSC, i -lògicament- li toca avalar el candidat a l’alcaldia de Figueres... del PSC (Javi Martín).
Retornem a l’estiu de 2007. Santi Vila va començar a desmarcar-se del projecte de l’Avinguda Nova Estació: va rebaixar l’ambició del Pla que li havia costat el càrrec a Joan Armangué. Per evitar l’enderroc de cases, va plantejar un nou vial que passaria per darrere dels habitatges. Una........
