Per sort, la crisi humanitària viscuda a Ceuta i Melilla, tan lluny i tan a prop, ens confirma que existeix un món real i un altre de paral·lel que habita en els comentaris de les xarxes i dels digitals. Un món en què compten els setanta-dos morts –afegits als dinou que intentaven arribar a Mallorca– i un altre en què tant se li’n fot. El món real el compartim persones que encara conservem un bri d’humanitat i empatia, uns més que altres, això també, que som capaços d’allargar la mà al que ho necessita en lloc d’estigmatitzar-lo amb la porqueria que escampen les ideologies més tòxiques. L’altre món, més virtual que res més, ja ha esdevingut el femer on s’aboquen missatges d’odi, insults anònims, racisme i xenofòbia.

El problema és que el segon món està contaminant el primer, fins al punt que, tal com avança la investigació en curs, ja sabem que les setanta-dues mil persones que van desbordar Ceuta van sentir els cants de sirena miserables d’alguns bruixots de les xarxes conxorxats per difondre la idea que de cop i volta el paradís era a l’abast i valia la pena jugar-se la vida nedant quatre o cinc hores sense por al temut i frustrant retorn. Costa d’entendre com ens hem ficat nosaltres mateixos en aquest corredor de la mort de l’ètica i la solidaritat, on tot és........

© El Punt Avui