La recent 62a Conferència de Seguretat de Múnic ha deixat clara la situació del món i el paper que hi ha de tenir la UE si vol ser un actor important i influent. Tot i les paraules conciliadores del secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, que contrasten amb l’agressivitat del discurs del vicepresident J.D. Vance de l’any passat en el mateix fòrum, va deixar ben clar que als EUA els interessa i volen tenir bona relació amb la UE, però sempre que s’accepti el marc definit per Trump. De tot plegat, cal destacar les propostes de l’Alt Representant per Assumptes Exteriors i Política de Seguretat de la UE, Kaja Kallas, que són: reforçar la capacitat en defensa, estabilitzar la UE amb l’ampliació a nous estats i consolidar aliances internacionals en matèria econòmica i de defensa. És clar que la UE va pel camí de deixar de ser un poder suau per evolucionar cap a un poder dur, que vol dir potenciar l’autonomia estratègica, impulsar la indústria, ser autosuficient en elements clau per a la ciutadania i per a les empreses i apostar per incrementar la seguretat i la defensa comuna; tot plegat, no tant per fer la guerra, sinó per defensar la llibertat i la seguretat de la ciutadania europea i el model de vida europeu basat en la pau, la democràcia, l’estat de dret, la llibertat... Per aconseguir-ho la UE ha aprovat el pla per al 2030 en què es podran mobilitzar fins a 800.000 milions d’euros per a inversions en defensa, també a partir del Fons Europeu de Defensa amb un pressupost d’uns 9.000 milions, el programa d’Indústria de Defensa (EDIP) amb 1.500 milions i els préstecs SAFE. També en el proper marc financer del 2028-2034 està previst un paquet de 131.000 milions destinats a seguretat i defensa. Ja veurem com va evolucionant tot plegat, però tot indica que l’ordre mundial sorgit de la Segona Guerra Mundial s’està acabant i dona pas a una nova realitat que exigeix a la UE unitat, cohesió i capacitat política. Ja veurem si tots els estats membres hi estan d’acord i què en diu la ciutadania europea.

© El Punt Avui