El president Illa creu que per rebaixar la pressió al seu govern (vaga de mestres, metges, Rodalies, pagesos, pesta porcina, habitatge...) ha de posar el retrovisor i atribuir la multicrisi que pateix Catalunya a la manca de gestió dels governs de Junts i ERC. No és nou. És el discurs fundacional de la seva presidència, el de la “dècada perduda”, la perversió del procés sobiranista i el govern “de tots”. En aquesta línia, fa uns dies els va fer una llista de retrets i va decidir allargar-la amb l’emergència lingüística, culpant els governs independentistes de la davallada d’ús del català, segons ell, “en els últims 10 anys”. El president de la Generalitat no es pot permetre aquesta mena de frivolitats amb un tema tan sensible com és la llengua. El president Illa sap que l’ús social del català a Catalunya ha patit dues davallades històriques, l’una durant la dictadura franquista i l’altra a principi d’aquest segle XXI. També sap que les dues tenen els mateixos dos factors desencadenants, la imposició legal del castellà (des del segle XVIII) i l’arribada d’immigrants massiva en poc temps. Per què el castellà no s’ha expandit cap a l’oest a costa del portuguès com sí que ho fa cap a l’est a costa del català? La resposta no és al vent, sinó en el fet que el portuguès té un Estat i una legislació que el protegeixen i el fan útil i imprescindible. El català no té ni l’Estat ni la legislació que el protegeixi de l’espanyol. De fet, acumula més de tres segles de persecució, coacció o substitució pel castellà amb més o menys grau d’intensitat però de forma constant. I, tot això, ho sap bé Salvador Illa, perquè ja en democràcia el seu partit –el PSOE– n’és corresponsable directe a través de la Constitució i de centenars de lleis, decrets, reglaments i disposicions. Abans de Franco, usava el castellà el 10% de la població catalana; a la seva mort ja vorejava el 50% i així es va mantenir fins a finals de segle; però entre el 2000 i el 2008 la població immigrant passa del 5% al 17% del total i entre el 2015 i el 2025 passa del 18% al 25% del total. Molta gent en molt poc temps, una llengua imposada i protegida per la llei, l’espanyol, i el català a la intempèrie reculant fins al 32% actual. Així que menys demagògia i més mirar-se al mirall.

© El Punt Avui