menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

L’estat del malestar

13 46
15.02.2026

Que en aquest país (i el veí, perquè compartim escala, que encara no tenim ni un adossat independent) no només no funcionen els trens és una evidència empírica. Si més no el malestar que, dia sí dia també, es trasllada al carrer no és per vocació de gresca. Aquesta setmana han estat els mestres i professors, que han apujat fins i tot el to de les protestes amb talls de carreteres. Uns dies abans els pagesos tornaven a portar els tractors a ciutat, l’única manera, sembla, que algú vegi que existeixen i que s’entengui que les tomates, les cebes i els pebrots no arriben a les lleixes dels supermercats per art de màgia, si no és que preferim que arribin marejats dalt d’un vaixell travessant el mar i directes del port. I el capítol de pacients i metges dels centres de salut i hospitals ja és una història a part, i això sense tocar el tema de la llengua. A partir de demà també inicien un cicle de vagues. A l’Estat, una setmana al mes; a Catalunya, de moment, dos dies la setmana vinent.

Ja fa unes quantes dècades que els gallecs de Golpes Bajos, manllevant el poema de Bertolt Brecht, cantaven allò de Malos tiempos para la lírica. Un poema de derrota contra la frivolitat i el mercantilisme. No sé què cantarien ara, que ni la paraula té transcendència i Pedro Sánchez és capaç de dir, fins i tot en seu parlamentària, la seu del poble, que el sistema ferroviari espanyol és dels millors del món! I que xala discutint amb els tecnòcrates Elon Musk i Pàvel Dúrov sobre el control de les xarxes. Jocs de poder per decidir qui controla el poder, si les grans companyies tecnològiques o els estats, mentre la resta ho mirem? Potser sí que han de canviar algunes coses i ens cal més d’un reset. La idea de l’estat del benestar fa aigües, i dic idea, perquè potser ha estat això, una projecció, el motor que durant dècades ens ha fet avançar en un somni que creiem possible i que no aconseguim completar. Però no oblidem les lliçons de la història, les revolucions venen precedides de temps convulsos. Sempre es pot veure el got mig ple.


© El Punt Avui