Entrem en unes campanyes electorals que decidiran els polítics que hauran de gestionar el territori i la governança del canvi climàtic a Catalunya i a Europa. Els propers anys seran decisius per concertar socialment el full de ruta que ha de mitigar i adaptar l’economia catalana i europea al gran repte ecològic del segle. Optar per descarbonitzar el model productiu el 2050 és una fita colossal que, al ritme que va la implantació de les renovables, es presenta com irreal (només contribuïm amb el 4,6% de tota l’energia renovable d’Espanya). Caldria multiplicar per deu el ritme actual de producció d’energia verda per configurar un nou model energètic no dependent dels recursos fòssils i que substitueixi els 3.000 MW de potència dels tres reactors d’Ascó i Vandellòs.

Els nostres partits independentistes, però, especialment els que tenen possibilitats de governar, no semblen del tot motivats per afrontar amb fermesa la crisi climàtica i per resoldre les resistències socials a les renovables. La utilitzen únicament com a reclam electoralista.

El fitxatge estrella que ha fet ERC per a les europees del meteoròleg de TV3 Tomàs Molina........

© El Punt Avui