Diu Vicenç Villatoro en una entrevista recent que li fa Joan Safont a Vilaweb arran de la seva nova novel·la, Urgell, la febre de l’aigua, que la gestió del fracàs es converteix en la gestió de la culpa. I que això va valer tant en el fracàs inicial del canal d’Urgell, que ell relata, com en la derrota republicana a la Guerra Civil espanyola, i que ara és el que passa a la via independentista. Però, assenyala, no es pot confondre la culpa amb la causa del fracàs. Té tota la raó. I és que un dels obstacles més greus que té l’independentisme ara mateix per recuperar l’alè és que ha quedat encallat en la gestió de la culpa més que no pas en ocupar-se de l’anàlisi del fracàs per poder preparar amb èxit, quan arribi, el nou embat amb l’Estat. El refrany diu que “la culpa la té el manxaire”, que vol dir que sempre es carrega sobre qui és més feble. I és el que hem fet aquí, en voler carregar la culpa de tot plegat sobre nosaltres mateixos, inclosos els que hi van posar el coll, amb els treballs des de l’elaboració teòrica fins a l’organització més pràctica, inclosos els que estan pendents de judicis i els que es van........

© El Punt Avui