Que el lector em passi la insistència en dues grans obvietats sobre la política espanyola i la catalana. I és que, tot i l’evidència dels fets, la retòrica política quotidiana –digueu-ne discurs, digueu-ne relat–, cada vegada ens tornen a enredar en una teranyina de confusions de la qual costa molt escapar-se i que enterboleix qualsevol estratègia independentista. I això, tant si s’hi participa a consciència com si hom hi queda atrapat sense adonar-se’n.

La primera obvietat és que l’adversari del sobiranisme és tot un Estat. No és un govern. Ni un parlament. Els governs tenen el poder que tenen i el gestionen no tant lligats per uns principis inamovibles sinó acomodats als equilibris per conservar-lo. I els parlaments també estan lligats a una Constitució que en limita l’acció. Com que, a més, les majories i minories estan enfrontades, la possibilitat de legislar per fer canvis radicals és mínima. Per tant, que la sort et faci ser una torna parlamentària necessària per fer govern –et diguis Sumar, ERC, Junts o, si fos el cas com a les Balears o el País Valencià, et diguis Vox–, pot fer que puguis........

© El Punt Avui