Hi ha paraules que algú deixa anar a la ràdio i que, per alguna raó, se’t queden ressonant a dins com una veritat acabada de descobrir. Em va passar quan vaig sentir un oient parlant d’“estimar en temporada baixa”. Se’m va quedar clavada, potser perquè vivim en un moment en què tot sembla anar a pitjor i la vida s’ha tornat una mena de temporada baixa permanent. Un escenari costerut on la realitat ens colpeja des de tants fronts que hem perdut la capacitat de sorpresa davant el desastre. Ho vivim entre la hipnosi i l’estupor amb l’arrogància dictatorial d’un Trump que torna a sacsejar els fonaments del tauler internacional. Amb una Europa que sembla haver perdut la brúixola i és incapaç de fer-nos sentir mínimament protegits davant les batzegades dels tirans. I, mentrestant, ens projecten anuncis de conquestes lunars i fites tecnològiques impossibles, com si fossin focs artificials perquè ens distreguin de la cruesa quotidiana. Perquè aquí baix, on la poesia s’estavella contra la realitat, ens veiem obligats a una aritmètica de supervivència que no perdona: des del preu de l’assortidor de benzina fins a unes........

© El Punt Avui