Els meus estius fan, en bona part, soroll de mar de la Costa Brava. D’onades braves que xoquen amb roques per convertir-se en escuma blanca i salada, i cada cop menys freda. Els meus estius fan soroll de nens a la platja, de francesos que es barallen per tenir el millor lloc on plantar la paradeta per banyar-se, de clàxons esverats de conductors que busquen un aparcament que no trobaran, de pagesos que venen tomates de Vilamacolum i pomes de Sant Pere Pescador, de motors en marxa de camions dels repartidors que no callen mai,........

© El Punt Avui