“Estic cansada, profundament cansada, cansada fins a l’ànima, de revolucions, de cops d’estat, de guerra civil, de guerra gran, de camps de concentració, de bombardeigs amb napalm, de tortures, de segrestaments, de lluites socials, d’aquest deliri de manar que tenen els homes, sobretot els que no saben manar.” Així ho deia Mercè Rodoreda en una carta a Joan Sales el 1976, un fragment que es pot llegir en la interessant mostra que el CCCB ha dedicat a l’escriptora i que ens ressona en l’ànima per l’actualitat de les seves paraules. El món està ara immers en un seguit de conflictes bèl·lics que no semblen tenir gaire més motiu que un excés de testosterona mal gestionat. Senyors de la guerra que es reparteixen el tauler mundial com si fos un joc de taula i que es miren els espetecs de les bombes des d’una pantalla com si estiguessin jugant a un videojoc. Seria el món més tranquil si governessin les dones? És una pregunta que sorgeix de forma recorrent, i que és de difícil resposta. Se’ns pressuposa més empatia, més capacitat de cures, ni que sigui perquè som les que donem vida. Però apareixen llavors noms com Margaret Thatcher, Georgia Meloni, Marine le Pen, i es fa difícil encasellar la humanitat en dues categories. Ara bé, el que és indubtable és que el món està governat majoritàriament per homes. I que són homes els que, casualitat o no, estan ara ordenant bombardejar altres països en una delirant cursa per veure qui aconsegueix el poder del món amb un estil que porta l’assetjament del pati de col·legi a les relacions internacionals.

© El Punt Avui